Diverses ciutats xineses imposen restriccions i confinaments per evitar una propagació massiva del virus
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar a mitjan setembre que el final de la pandèmia de covid arribaria aviat. Avui dia, encara hi ha casos de contagi a tots els països del món, però les vacunes han permès contenir la propagació del virus i evitar mesures més restrictives, com confinar a la població o tancar els negocis.
No obstant això, sembla que la situació podria haver empitjorat a la Xina, on l'augment de casos està desbordant els serveis mèdics i les autoritats a diverses regions. El govern xinès va informar dilluns de 28.127 nous contagis, la xifra més alta des del mes d’abril, i ha confirmat les primeres morts per covid en mesos.
A Pequín, els casos augmenten cada dia. La capital de la Xina té més de 21 milions d'habitants i les autoritats temen que el virus pugui tornar a estendre's ràpidament, per això han tancat parcs, centres comercials i espais públics, han cancel·lat les classes i han demanat a la ciutadania que es mantingui aïllada a casa seva.
Moltes ciutats xineses superen els 10 milions d'habitants, fet que suposa un risc perquè es produeixi un contagi massiu. Per això s'han posat en marxa proves massives entre la població, a més de confinar edificis sencers on s'havia detectat algun cas de covid entre els llogaters.
Les noves mesures han topat amb el malestar de la població xinesa, que després de dos anys i mig de pandèmia encara no ha recuperat la normalitat. A Canton, una important ciutat portuària al sud-est del país, centenars de persones es van saltar els controls obligatoris i es van enfrontar a les autoritats.
Les imatges demostren que una part de la població s'oposa a les polítiques de “covid zero” impulsades pel govern xinès, malgrat que les autoritats exerceixen un fort control contra qualsevol tipus de crítica o oposició a les polítiques oficials.
L'estratègia de “covid zero”
Els primers casos de coronavirus es van detectar a la ciutat xinesa de Wuhan al desembre del 2019. Aleshores encara no se sabia exactament què era aquella malaltia ni com es contagiava, però el virus es va estendre ràpidament per tot el món. Al març del 2020, l'OMS declarava la situació de pandèmia.
La Xina ha estat un dels països més afectats per la covid. Es tracta del país més poblat del món: té més de 1.400 milions d'habitants i això fa més difícils les tasques de vigilància i control del virus a tot el territori.
Per això, des de l'inici de la pandèmia, les autoritats xineses han aplicat restriccions molt severes per evitar que el sistema sanitari col·lapsés: des de confinar ciutats senceres fins a tancar les fronteres i imposar protocols d'entrada amb quarantenes obligatòries per a qualsevol visitant estranger.
Aquest conjunt de mesures es coneix com a “estratègia covid zero”. El govern xinès va presumir del fet que aquestes polítiques li havien permès controlar els contagis i, alhora, protegir l'economia del país, que era una de les principals preocupacions.
Malgrat tot, gairebé tres anys després, el virus segueix sense estar del tot controlat i les restriccions comencen a afectar la moral de la població. Al llarg del 2022, les restriccions i confinaments han tornat a imposar-se a la Xina a causa de l'aparició de noves variants del virus, com l’òmicron.
L'#òmicron sigil·losa 🦠 està provocant una nova onada de contagis a la #Xina 🇨🇳 i el govern ha optat pel #confinament de ciutats i províncies senceres. 😮 Com funciona la política de #TolerànciaZero?
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) March 16, 2022
Què hem après en dos anys de #pandèmia? 🤔https://t.co/aLlPN8jJWx
El gegant asiàtic
La Xina és coneguda com “el gegant asiàtic” perquè és el país més gran del continent asiàtic (després de Rússia, que es distribueix entre Europa i Àsia) i, a més, també és una de les principals economies del món.
Les restriccions i confinaments imposats durant els mesos més durs de la pandèmia van afectar tots els països del món, que van veure com la seva economia disminuïa: es perdien llocs de treball, tancaven negocis, hi havia menys turisme i ingressos... Molts encara s'estan recuperant.
Ara bé, la Xina va ser l'únic país que va aconseguir mantenir el creixement econòmic durant els dos primers anys de la pandèmia. Això fa que sigui un dels països més rics i influents del món.
Així i tot, l'economia xinesa comença a mostrar símptomes d'esgotament després de tres anys de pandèmia. Els comerços locals han hagut de recuperar-se de diversos tancaments i això ha fet minar l’activitat; una part de la població sobreviu amb els seus estalvis, però aquests comencen a acabar-se; moltes empreses es veuen obligades a tancar per la falta de subministraments…
Aquesta crisi econòmica també afecta empreses multinacionals d'altres països que tenen les fàbriques a la Xina. És el cas de grans tecnològiques com Apple, que ha interromput la fabricació de telèfons a la planta de Zhengzhou perquè els treballadors es neguen a anar-hi (per por dels contagis).A nivell global, una caiguda de l'economia xinesa pot provocar un efecte dominó a la resta d'economies: si les empreses xineses produeixen menys, els inversors poden retirar-ne els diners i això faria caure les accions en les borses de Xangai i Hong Kong, però també d'altres països. La caiguda del gegant asiàtic podria fer-se notar a la resta del món.
