Europa esquiva la guerra

Els Estats Units confirmen que el míssil que va caure a Polònia era d'origen ucraïnès, fet que evita l'entrada de l'OTAN al conflicte

Aviat farà nou mesos de l'inici de la guerra a Ucraïna i el conflicte sembla lluny de resoldre's. La nit de dimarts, un míssil va caure a la frontera entre Ucraïna i Polònia i va provocar la mort de dues persones en territori polonès. Aquest atac es va produir alhora que Rússia bombardejava diverses ciutats ucraïneses.

Aquest fet va encendre les alarmes a Europa, ja que Polònia és un país membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), una aliança política i militar que agrupa una trentena de països a Europa i Amèrica del Nord. Aquests països es comprometen a defensar-se mútuament en cas d'atac, segons estableix l'article 5 del Tractat.

Ucraïna no és un país membre de l'OTAN, però sí que se’n considera un país aliat. Per aquest motiu, ha rebut suport militar i logístic de l'OTAN durant el conflicte: des d'armament fins a finançament econòmic, passant per l'acollida de milions de refugiats en altres països.

Ara bé, els exèrcits de països de l'OTAN no han intervingut directament en la guerra perquè, sobre el paper, Rússia no ha atacat cap dels seus membres. Si els Estats Units o la Unió Europea haguessin enviat els seus soldats a lluitar a Ucraïna, Rússia ho hauria utilitzat com a argument per atacar altres països.

Si els míssils que han caigut a Polònia fossin d'origen rus, això provocaria una escalada de tensió en el conflicte i podria obligar els països de l'OTAN a entrar en guerra. Davant una decisió tan important, el govern polonès ha activat l'article 4 del Tractat: consultar amb la resta de països quins passos haurien de seguir-se després de l'atac.

Finalment, la investigació ha determinat que els míssils no eren russos sinó que procedien de les defenses antiaèries d'Ucraïna i que haurien esclatat per error a la frontera amb Polònia. Així doncs, els exèrcits dels Estats Units i de diversos països europeus no entraran en guerra.

OTAN i Rússia: una nova guerra freda

Malgrat no intervenir directament al conflicte, l'OTAN ha tingut un paper clau en la guerra d'Ucraïna. Aquesta organització politicomilitar va ser creada durant la Guerra Freda, un període posterior a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) en què el món es va dividir en dos blocs: un liderat pels Estats Units i l'altre, per la Unió Soviètica (URSS).

Per fer front al bloc comunista, els Estats Units va promoure la creació d'un organisme internacional els membres del qual es comprometien a defensar-se mútuament. Un total de 12 països van fundar l'OTAN l’any 1949, però amb el temps aquesta organització s'ha anat ampliant fins als 30 membres actuals.

L'enfrontament s'ha mantingut fins avui entre els Estats Units i Rússia, que era el país més important i influent de la Unió Soviètica. Actualment, el president rus, Vladímir Putin, aspira a recuperar la influència sobre els territoris que antigament formaven part de l'URSS, com és el cas d'Ucraïna.

El problema és que Ucraïna ha optat per un camí diferent. Després d'independitzar-se de la Unió Soviètica el 1991, el país va estar governat durant molts anys per polítics afins a Rússia. Però entre el 2013 i el 2014 va tenir lloc l’Euromaidan: una revolució social que reclamava un canvi de sistema a Ucraïna, allunyant-se de la influència russa i acostant-se a la Unió Europea.

Des de llavors, Ucraïna s'ha convertit en un país aliat de l'OTAN (de la qual la Unió Europea forma part). Aquest canvi de rumb no ha agradat a Putin, que tem que l'expansió de l'OTAN a Europa suposi una amenaça militar per al seu país.

Els líders mundials, reunits al G20

Ha donat la casualitat que l'atac a Polònia ha tingut lloc durant la Cimera del G20, una de les principals trobades de líders mundials. Molts dels caps d'Estat i de govern de l'OTAN estaven allà quan es va saber la notícia i de seguida es van reunir per avaluar la situació.

Rússia forma part del G20, però el president Putin no ha assistit a la cimera a Indonèsia a causa de les crítiques de la majoria de països, que s'han posicionat al costat d'Ucraïna en el conflicte.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, sí que hi ha participat de manera telemàtica (si bé Ucraïna no forma part del G20). Zelenski va intervenir a través d'una videoconferència en la qual va tornar a assenyalar a Rússia com a culpable de la guerra i va exigir el cessament dels atacs i la retirada immediata de tropes russes a Ucraïna.

Dins del G20 no hi ha una opinió unànime sobre la guerra: la majoria de països assenyalen directament a Rússia com a responsable, però d’altres com el Brasil, l'Índia o la Xina han adoptat una posició neutral (en part perquè mantenen relacions històriques i importants acords comercials amb Rússia).

Així i tot, s'ha emès una declaració conjunta en la qual tots els països condemnen els atacs russos i destaquen que el conflicte està tenint greus conseqüències econòmiques al món, amb l'augment de la inflació i el preu dels productes. La guerra està afectant especialment els països i regions amb menys ingressos, i posa en perill la seguretat alimentària i l'accés a l'energia quan arriben els mesos més freds de l'hivern.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!