Protestes contra el règim a l’Iran

Milers de persones surten al carrer per protestar contra la repressió i la violència de les autoritats

Les protestes contra el règim islàmic de l'Iran s'han estès per tot el país. Milers de persones surten cada dia als carrers per reclamar més drets i llibertats malgrat la violenta repressió de les autoritats. Fins ara han mort 41 persones en aquests enfrontaments, segons la televisió estatal iraniana, però es tem que puguin ser-ne moltes més.

Les manifestacions i protestes van començar el 16 de setembre, quan es va fer pública la mort de Mahsa Amini, una noia de 22 anys que va ser detinguda a Teheran per dur mal posat el hijab o vel islàmic. Mahsa havia estat detinguda el 13 de setembre i va morir per les agressions i tortures patides mentre estava sota custòdia policial.

L'Iran és un dels països musulmans amb una visió més estricta i conservadora de la xaria, el conjunt de lleis que regeix el comportament i l'estil de vida dels musulmans. L'anomenada “policia de la moral” és un cos policial que s'encarrega de fer complir aquestes lleis en públic; per exemple, cridant l'atenció a les dones que porten el vel massa baix o la roba massa cenyida.

La mort de Mahsa Amini va provocar una onada de protestes. Dones de tot el país han sortit als carrers sense mocador, fet que està prohibit a l'Iran, i fins i tot han encès fogueres per cremar-los com si fossin un símbol d'opressió. També es va iniciar una campanya a les xarxes socials en la qual les dones es tallaven el cabell com a protesta.

El govern iranià ha respost amb duresa i no està disposat a cedir davant dels manifestants. De moment, ha anunciat el tancament de les universitats, ja que el moviment estudiantil és un dels més actius a les protestes i els joves lluiten per canviar el règim a l'Iran.

Diversos periodistes han estat detinguts per informar sobre les protestes, s'ha limitat l'accés a internet i s'han bloquejat les xarxes socials com WhatsApp, Instagram o Skype. D'aquesta manera, el govern busca silenciar els opositors i persones crítiques amb el règim i evitar que rebin suport, tant dins com fora del país.

Més enllà de l'ús obligatori del vel, una part molt important de l'Iran espera que aquestes protestes siguin l'inici del canvi cap a un règim més obert i respectuós amb les llibertats de la ciutadania.

La “policia de la moral”

Les Gasht-e Ershad (“Patrulles de l'Orientació” en persa), també conegudes com la “policia de la moral”, s'encarreguen de fer complir les normes de moralitat islàmica en públic. Un dels elements més importants per a l'islam és l'ús del vel per part de les dones: un codi de vestimenta que suposadament les protegeix de les temptacions i agressions dels homes.

Aquestes patrulles poden arrestar les dones que no porten hijab o el porten massa caigut i ensenyen massa cabell. També poden cridar-los l'atenció si porten els pantalons massa ajustats, si la faldilla és massa curta o porten massa maquillatge.

Els agents de les Gasht-e Ershad van acompanyats per dones amb xador (un mocador que cobreix el cap i el cos, però deixa la cara al descobert). Patrullen per llocs molt concorreguts, com ara parcs, places o centres comercials.

Quan veuen a una dona que infringeix el codi de moralitat, poden donar-li una notificació. Algunes són enviades a un centre correccional on se'ls ensenya com haurien de vestir-se. En els casos més greus, poden rebre una multa, un càstig per flagel·lació o fins i tot una pena de presó.

L'Iran és un dels països on més es vulneren els drets humans, segons organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. Les dones, minories ètniques i el col·lectiu LGTBIQ+ són alguns dels grups més vulnerables.

L'Iran en mans dels aiatol·làs

Les protestes d'aquests dies també van en contra de la teocràcia a l'Iran, és a dir, de la influència de la religió sobre la política i la vida social. El sistema polític iranià està controlat pels aiatol·làs, que són líders religiosos que decideixen sobre les lleis i costums de la població.

Ali Khamenei, de 83 anys, és l'aiatol·là més important i el Líder Suprem de l'Iran. A més de ser-ne el Cap d'Estat, també controla les forces de seguretat, nomena el cap de la Justícia i als assessors del govern. Té l'última paraula sobre l'elecció del president i sobre qualsevol reforma important.

D'altra banda, la seva visió sobre la religió musulmana condiciona la vida de milions de persones. En aquest sentit, Khamenei ha mantingut la visió del seu predecessor, l'aiatol·là Khomeini, que va imposar una visió ultraconservadora de l'islam després de la Revolució del 1979.

Aquesta visió conservadora afecta sobretot les dones: controlar el seu cos i la seva imatge és una manera de controlar la seva independència i de continuar sotmetent-les a l'autoritat de l'home, ja sigui el pare o marit. D'aquí la imposició de portar el vel o de vestir amb roba ampla.

No obstant això, cada vegada més dones desafien aquestes normes, sobretot a les ciutats. Moltes han compartit el seu gest per internet i les xarxes socials, fet que ha donat encara més visibilitat al moviment de protesta i ha fet que altres dones perdin la por d'anar sense vel o d’enfrontar-se a les autoritats quan els criden l'atenció.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!