Més del 60% de la població vota en contra del nou text, més progressista i reformista amb el sistema actual
La majoria de la població de Xile ha decidit rebutjar la nova proposta de constitució recolzada pel govern actual. El 62% dels xilens ha votat en contra de la nova constitució (gairebé 7,9 milions de vots), per davant del 38% que hi ha votat a favor (poc més de 4,8 milions).
Més de 15 milions de persones estaven citades a les urnes en aquest referèndum. El vot era obligatori per primera vegada en més d'una dècada, per això es considerava una votació històrica. Quan s’han conegut les primeres dades de l'escrutini, milers de persones han sortit als carrers per celebrar el resultat.
El president de Xile, Gabriel Boric, ha reconegut que el nou text no ha aconseguit representar tota la ciutadania, tant els votants d'esquerres com els de dretes. Per això ha anunciat canvis al govern, per donar veu a tots els sectors i resoldre problemes com la inseguretat, la desigualtat econòmica o la pobresa.
El 61,87% dels xilens ha rebutjat el projecte de nova Constitució, enfront del 38,13% que hi ha votat a favor. El president Gabriel Boric crida els partits a continuar amb el procés constituenthttps://t.co/B3b0dQ4Ols
— 324.cat (@324cat) September 5, 2022
Xile ha viscut nombroses protestes socials des de finals del 2019, que denuncien la pobresa que afecta les classes mitjana i baixa i reclamen més drets socials. Aquest moviment popular ha provocat diversos canvis polítics els darrers anys.
D'una banda, a l'octubre del 2020 es va convocar un referèndum per canviar la constitució: el 78% va votar a favor de redactar una nova constitució que substituís l'actual, redactada durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990).
De l'altra, al desembre del 2021 es va produir un canvi històric al govern de Xile: Gabriel Boric, que representava a una coalició de partits d'esquerres, va guanyar les eleccions i es va convertir en el primer president d'esquerres des de Salvador Allende, que va governar entre el 1970 i el 1973, abans del cop d'estat liderat per Pinochet.
Semblava que el referèndum constitucional del 2020 i l'elecció de Boric indicaven un gir a l'esquerra en aquest país sud-americà. Així doncs, per què la població xilena no ha aprovat el text proposat pel govern?
Per què s'ha rebutjat la nova constitució?
La redacció de la nova constitució va començar al juliol del 2021, pocs mesos després del referèndum, i es va allargar durant nou mesos enmig de la pandèmia. Es va crear una Convenció Constitucional formada per 155 membres que van ser escollits directament per la població xilena (en lloc de ser nomenats pel govern, com sol passar).
Per tal de garantir al màxim la representativitat, la Convenció va prioritzar la paritat de gènere: 77 dones i 78 homes. També va incloure representants de les deu nacions indígenes de Xile, que fins ara havien quedat al marge de la majoria de decisions polítiques.
El nou text era una de les constitucions més progressistes del món i proposava importants reformes socials, a més de promoure el feminisme i l'ecologisme com a pilars del nou sistema polític. Entre les mesures més destacades estaven la nacionalització de l'aigua com a bé públic (fins ara en mans d'empreses privades) i la paritat per llei als òrgans públics (el 50% dels representants havien de ser dones).
També destacava el concepte de plurinacionalitat, que ha estat un dels més polèmics. D'acord amb aquest principi, el govern xilè ha de respectar els drets dels pobles indígenes i reconèixer-los les terres i els recursos naturals que contenen (explotats principalment per empreses estrangeres).
Els sectors de dretes i conservadors han criticat aquestes propostes per ser massa trencadores i han dut a terme una campanya a favor del “no”. La desinformació també ha jugat un paper molt important en aquest referèndum: es van difondre rumors com que, si guanyava la nova constitució, desapareixeria la propietat privada i que els pobles indígenes podrien independitzar-se.
La desinformación "brutal" sobre la nueva Constitución propuesta para Chile (y algunas de las confusiones más difundidas) https://t.co/KhTH5Us5qo
— BBC News Mundo (@bbcmundo) July 21, 2022
El “no” a aquesta constitució ha suposat un revés per al govern de Gabriel Boric i un fre per a les polítiques d'esquerres. El president ha anunciat la seva intenció de posar en marxa una nova comissió que redacti un text més representatiu per a tota la ciutadania.
El llegat de la dictadura
Les protestes del 2019 van esclatar per una pujada als títols de transport, però aviat es van estendre per reclamar un repartiment més just de la riquesa. El govern d’aleshores, liderat per una coalició de partits de dretes, va reprimir les manifestacions amb duresa.
Xile és un dels països més desenvolupats d'Amèrica Llatina, però la pobresa ha augmentat els últims anys, segons dades oficials. L'origen d'aquesta desigualtat està en la dictadura d'Augusto Pinochet, que va crear una constitució per beneficiar les elits i les classes més riques.
Pinochet va imposar un model econòmic liberal que afavoria les empreses privades: es van privatitzar serveis bàsics com el proveïment d'energia, la sanitat o l'educació. Alhora, els serveis públics com l'educació o l'assistència sanitària van quedar desprotegits.
La dictadura va acabar l’any 1990, però des de llavors s'han encadenat diferents governs conservadors i de centredreta que han mantingut aquest sistema sense redistribuir la riquesa. Avui dia, una part molt important de la població té problemes per pagar un habitatge, rebre assistència mèdica o accedir a uns estudis superiors.
