El costat fosc d’Uber

La filtració d'uns documents demostra que l'empresa de VTC va pressionar els governs per implantar els seus serveis en diferents països

L'empresa tecnològica Uber, que ofereix serveis de transport a través de la seva aplicació, va pressionar governs i polítics de diversos països perquè redactessin lleis a favor seu, beneficiant així el negoci dels VTC (vehicles de transport amb conductor) en detriment del col·lectiu de taxistes.

Així ho revelen diversos documents interns de l'empresa, filtrats en una investigació periodística del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), la mateixa organització que va revelar els paradisos fiscals als Papers de Pandora.

Els Uber Files [Expedients Uber] contenen més de 120.000 documents que inclouen informes, contractes i correus entre els directius de l’empresa. Els documents estan datats entre el 2013 i el 2017, quan la companyia estava liderada per Travis Kalanick, cofundador d'Uber que s'ha fet multimilionari gràcies a les aplicacions i negocis d'internet.

Kalanick fomentava l'enfrontament entre VTC i taxistes perquè creia que, si hi havia situacions violentes, podrien deixar els taxistes en mal lloc i afavorir la imatge d'Uber davat de l'opinió pública.

Els documents també demostren que Kalanick es va reunir amb importants líders mundials, com el president de França, Emmanuel Macron, o el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, per aconseguir implantar els serveis d'Uber de manera més ràpida, encara que això impliqués saltar-se les lleis vigents.

En un comunicat, els responsables d'Uber admeten que en el passat es van produir molts errors i males pràctiques. No obstant això, asseguren que Uber ha canviat molt des del 2017, quan Kalanick va ser destituït després que es descobrissin diversos escàndols d'assetjament sexual i discriminació laboral dins de l'empresa.

Els portaveus d'Uber també assenyalen que, amb la nova directiva, l'empresa ha apostat per col·laborar amb els governs i el col·lectiu de taxis. I posa com a exemple l'acord amb el sindicat britànic GMB, segons el qual els 70.000 conductors d'Uber al Regne Unit podran defensar els seus drets laborals a través d'aquest sindicat.

Diferències entre taxis i VTC

Els VTC (vehicles de transport amb conductor) són vehicles amb xofer que presten un servei de transport i cobren un preu concret pel trasllat. Aquesta definició podria incloure els taxis, però el fet és que el terme VTC es fa servir només per parlar d'empreses com Uber, Cabify o Bolt.

Avui dia, Uber està present a 10.000 ciutats de més de 70 països. La clau de la seva expansió és l'aplicació: des d'allà es pot reservar un taxi, seguir-n el trajecte per GPS, pagar per avançat o fer peticions sobre la recollida al conductor. L'app també mostra on són els taxis més propers i disponibles a cada moment.

D'altra banda, els Uber tenen un preu tancat: s'estableix abans del recorregut i no depèn del trànsit o del recorregut que se segueixi. Aquest és un altre dels avantatges en comparació amb el taxi, l'import del qual depèn de la durada del recorregut (han d'activar un taxímetre).

La legislació que regula el servei de VTC és diferent a cada país. En el cas d'Espanya, per exemple, qualsevol persona pot registrar-se com a conductor d'Uber: ja sigui un particular, un taxista o fins i tot el propietari d'una empresa de taxis.

D'altra banda, el Tribunal Suprem espanyol va dictaminar que la proporció d'aquest servei havia de ser d'una llicència de VTC per cada 30 llicències de taxi. Malgrat això, aquesta sentència encara no ha començat a aplicar-se, ja que les empreses VTC es van queixar perquè limitava la seva activitat de negoci. Ara la decisió està en mans del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

Avantatges i inconvenients dels VTC

L'aparició d'Uber forma part de l'auge de l'economia col·laborativa: una nova manera de fer negocis en la qual les persones ofereixen serveis de manera individual, aprofitant la capacitat de connexió de les noves tecnologies i les xarxes socials, sense necessitat d'intermediaris ni empreses.

Així i tot, Uber i altres empreses actuen com a plataformes que agrupen i promocionen els serveis d'aquestes persones a través de la seva app. Les condicions laborals d'aquestes plataformes, però han generat moltes crítiques: els conductors no són treballadors amb contracte, així que no tenen beneficis com una cobertura mèdica o una prestació per desocupació, per exemple.

En aquest model, les empreses defensen que “els treballadors són els seus propis caps”; però la veritat és que els conductors han de treballar moltes més hores de les que estipula l'estatut dels treballadors perquè la seva jornada sigui rendible. És el mateix que passa amb els riders de menjar a domicili.

D'altra banda, els col·lectius de taxistes de diversos països s'han vist molt afectats per l'aparició dels VTC, ja que suposen una competència directa al seu negoci.

Els taxis funcionen amb una tarifa regulada, fixada per les autoritats locals i les mateixes companyies de taxi. En canvi, els VTC s'adapten a la llei de l'oferta i la demanda del mercat: si hi ha molts vehicles disponibles, els preus baixaran; mentre que si hi ha pocs vehicles però molta demanda, els preus poden pujar.

El fet que els preus dels VTC no estiguin regulats per llei dona lloc a situacions de monopoli, en què els conductors poden fixar preus altíssims perquè no hi ha competència. És el que va passar a la sortida d'un festival de música a Madrid (Espanya): els conductors de VTC demanaven més de 100€ per un trajecte de 4 minuts.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!