Els Premis Ig Nobel reten homenatge a descobriments que primer fan riure i després pensar
En l’àmbit de les ciències, els Premis Nobel són els més prestigiosos del món, però no són els únics premis científics que creen expectació. Els Premis Ig Nobel barregen ciència i diversió i són una paròdia dels Nobel: la paraula anglesa ignoble significa innoble.
Encara que semblin una broma, els Ig Nobel reten homenatge a investigacions i descobriments científics reals, encara que la seva aplicació final resulti bastant improbable: com es mou un líquid quan caminem cap enrere, l’efecte del didjeridú sobre els rocs o les causes neuronals per les quals a algunes persones no els agrada el formatge.
La cerimònia de lliurament se celebra cada mes de setembre a la Universitat de Harvard (una de les més prestigioses del món) i els trofeus els lliuren veritables guanyadors del Nobel. Els Premis Ig Nobel estan organitzats per la revista científica Annuals of Improbable Research.
Sostenidors que salven vides
Un dels descobriments més populars dels Ig Nobel va ser el sostenidor-mascareta inventat pels investigadors Elena Bodnar, Raphael Lee i Sandra Marijan. Aquesta peça de roba interior, que incorpora un detector químic, pot transformar-se en dues mascaretes resistents a la radiació i va guanyar el Premi de Salut Pública el 2009.
El Premi de Medicina del 2016 va ser per a un equip d’investigadors alemanys que va descobrir la simetria de la picor: si et pica una part del costat esquerre del teu cos i et grates a la mateixa part però del costat dret mentre et mires al mirall, la picor desapareix.
I un altre gran descobriment d’aquest any: un gat pot ser líquid i sòlid alhora? La veritat és que un gat té una flexibilitat semblant a la d’un fluid: en ficar-lo dins d’un recipient, la seva forma s’adapta a l’espai disponible i fins i tot pot donar voltes dins.
Unlike a solid, a liquid has a readiness to flow & no fixed shape. It therefore takes on the shape of any container. pic.twitter.com/NlKFkxRomR
— Dick King-Smith HQ (@DickKingSmith) September 2, 2016
Al principi et fa venir ganes de riure, però després fa pensar, oi?
Un any ple de descobriments surrealistes
Entre els premiats d’aquest any, destaca l’estudi que ha aconseguit el Premi Ig Nobel d’Anatomia: una recerca del britànic James Heathcote conclou que les orelles creixen durant tota la vida, a un ritme de 0,22mm per any.
El premi a la Cognició és per a un equip de científics italians que han descobert que molts bessons són incapaços de reconèixer-se a si mateixos en fotografies i imatges (confonen el seu propi rostre amb el del seu bessó).
En la categoria d’Obstetrícia, els espanyols Marisa López, Álex García, Alberto Prats i Luis Pallarés Aniorte han descobert que els fetus responen millor als sons intravaginals, els quals s’emeten a través de la panxa. Per això han inventat un reproductor de música per a fetus els auriculars del qual s’introdueixen a la vagina de la mare perquè el bebè pugui sentir la música.
https://www.facebook.com/musicinbaby/posts/1676562432644678
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
