27 desembre 2024
spot_img
27 desembre 2024

50 anys del somni de Martin Luther King  

El missatge de pau i tolerància de l’activista negre segueix sent més necessari que mai

El 4 d’abril es compleixen 50 anys de la mort de Martin Luther King, defensor dels drets civils dels negres. La seva figura encara avui és recordada com a símbol de la lluita per la igualtat racial a Estats Units.

Martin Luther King va ser assassinat el 4 d’abril de 1968 per un racista blanc en plena època de segregació racial: blancs i negres eren tractats de manera diferent simplement pel color de la seva pell.

Aleshores, la població afroamericana tenia menys drets que la població blanca: no podien votar, no podien asseure’s al costat de gent blanca als autobusos i restaurants, anaven a escoles separades, cobraven menys que els treballadors blancs i no podien ocupar càrrecs directius, per exemple.

Aquest tipus de polítiques tenien el seu origen en l’època de l’esclavitud. A Estats Units, tenir esclaus va ser legal fins a 1863, quan el president Abraham Lincoln va aprovar l’abolició de l’esclavitud.

No obstant això, la discriminació i els prejudicis racials es van mantenir durant dècades. Fins i tot avui, els conflictes racials són un problema a Estats Units.

https://www.instagram.com/p/BVDhcaNDv-C/?utm_source=ig_embed

De la petita Atlanta a la capital del país

Martin Luther King Jr. va néixer el 1929 a Atlanta, la capital de Geòrgia, un estat al sud d’Estats Units. En aquella època, la segregació racial es notava especialment als estats del sud, on els negres eren víctimes d’atacs racistes constantment.

Quan tenia 6 anys, els amics blancs de Martin van deixar de parlar-li perquè, com que ell era negre, no podien jugar amb ell. Per això, des de molt jove es va implicar en la defensa dels drets civils de la gent negra.

Va organitzar i va participar en desenes de protestes, manifestacions i boicots per cridar l’atenció sobre la situació de desigualtat que es vivia a Estats Units. La seva personalitat carismàtica i la força de les seves idees el van convertir en una figura coneguda a tot el país.

Un dels seus discursos més coneguts és ‘I have a dream’ [Tinc un somni]. El va pronunciar davant més de 250.000 persones que s’havien reunit a Washington, la capital del país, per participar a la Marxa per la Feina i la Llibertat i reivindicar els drets dels ciutadans negres.

 Una vida lluitant

Martin Luther King era fill d’un pastor baptista i ell mateix va ser ordenat reverend. Tal com ell veia les coses, la violència no era el camí per aconseguir el canvi i per això sempre va defensar les accions no violentes.

Gràcies a aquestes accions es van aconseguir grans avanços, com la Llei de Drets Civils (1964) que acabava amb la segregació racial als espais públics o la Llei de Dret a vot (1965) que permetia als negres votar.

El monument a Martin Luther King a Washington recorda la figura del principal defensor dels drets dels afroamericans. (Getty Images)

Com a activista, Luther King no només defensava els drets de la comunitat afroamericana, sinó que s’oposava a la Guerra de Vietnam (1954-1975) i reclamava més recursos del govern nord-americà per ajudar la gent pobra.

Al 1964 va rebre el Premi Nobel de la Pau com a reconeixement a la seva lluita per acabar amb les desigualtats i la discriminació racial.

Per desgràcia, no tothom pensava com ell i va patir diferents atacs durant el transcurs de la seva vida. Martin Luther King va ser assassinat en un hotel de la ciutat de Memphis, on s’havia desplaçat per recolzar la vaga dels escombriaires negres que reclamaven una millora de les seves condicions laborals.

A Estats Units han dedicat un dia a la seva figura: cada any, el tercer dilluns de gener se celebra el Dia de Martin Luther King.

L’homenatge a un gran home la lluita del qual segueix inspirant a moltes persones a tot el món.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.